El Verol, camp d'altura de l'expedició a la maduresa

EL VEROL, CAMP D'ALTURA DE L'EXPEDICIÓ A LA MADURESA

Ja haureu notat que aquest any la senda de la maduresa no serà fàcil, 2020 està resultant ser un autoexamen de la naturalesa.

Els ceps es desenvolupen amb bon vigor i malgrat les adversitats, han aconseguit quallar la flor, podem dir que s'ha engendrat el nostre vi i comença l'excitant expedició per portar el raïm a la seva maduresa òptima.

Aconseguir el cim de la maduresa en bones condicions és com fer un 8.000, qualsevol pot arribar-hi, el tema és en quin estat: fresc i turgent o “mig mort”?

Perquè el raïm arribi fresc al cim de la maduresa, la planta ha d'arribar ben preparada i equipada al camp d'altura, és a dir, el verol. Aquí la sort està tirada i ja no podem fer res per la qualitat del raïm, només esperar que el clima es comporti per tal de fer cim.

Però fins al verol, sí podem actuar. El camí des del quallat fins al verol és metabòlicament molt exigent per a la planta, les fulles fan jornada solar de solstici i els arrels ho donen tot (si la temperatura del terra ho permet) per aportar els nutrients necessaris, sobretot els que tenen pics d'adsorció en aquest període: K, Ca, N, Mg.

De quallat a verol el cep ha de/d':

  • Engreixar el raïm per aconseguir el pèsol i créixer fins a tancar bé el ram
  • Començar la síntesi de pigments, tanins, proteïnes i precursors aromàtics
  • Començar la càrrega de sucre en la baia
  • Preparar-se per resistir l'estrès climàtic

Del seu vigor i el seu equilibri nutricional depèn que s'adapti o no a les condicions climàtiques de la collita, i arribi a la maduresa en millors o pitjors condicions.

Enguany és molt peculiar. Sòls freds que limiten l'activitat radicular i molt rentats per les excessives pluges, el vigor important, els oligoelements en mínims, alguns desequilibris nutricionals, humitat alta en època de floració i molta pressió de míldiu.

És a dir, té tots els números per provocar accidents de maduració com l'assecament de rapa (causat per un excés de N, el desequilibri K/Mg o la manca de Mg), o bé una maduració heterogènia o insuficient (excés de vigor i deficiències de K).

Quan en un any fresc i humit al raïm li costa madurar no és perquè faci fred, les integrals tèrmiques tard o d'hora es compleixen. És més probable que sigui perquè li falta K per aguantar tot el vigor que ha desenvolupat.

Entre el quallat i el verol encara tenim l'oportunitat d'ajudar el cep a superar els seus desequilibris i arribar al seu objectiu amb aplicacions foliars d'abonaments orgànics.

Fins a meitat de verol podem treballar sobre:

  • La resistència de la pell aportant Ca (ANTYS Ca)
  • Millorar la fotosíntesi evitant la clorosi (ANTYS Fe)
  • Evitar el dessecament de rapa amb l'aportació de Mg (ANTYS MgS o MgP)

I fins a final de verol:

  • Afavorir la maduresa i la seva homogeneïtat ajudant l'adsorció de K (OSIFOL K o NUTRIKALI)
  • Augmentar el nitrogen assimilable en most (NUTRIBIO+)

La frescor, l'harmonia, la fruita, el greix… del vi, tot, es desenvoluparà durant aquesta etapa. Mesurant i seguint molt de prop la fisiologia de la planta, interpretant i actuant en conseqüència, és com podem obtenir un gran raïm per a grans vins.

BON VEROL!!!

Notícies relacionades

Preparant la nova verema amb el cap

L'interès dels cellers innovadors és ser diferents, fugir de l'estandardització, adaptar els processos del celler a cada perfil de raïm per obtenir la màxima expressió de cadascun d'ells així com elaborar el perfil de vi definit.

LA FRESCOR DEL VI, del raïm a la copa

La moda pels vins frescos ha deixat ja de ser una moda per convertir-se en tendència, cada cop més consumidors busquen elegància, longitud y frescor per davant de tot.

Més que màquines enològiques

L'enòleg és l'artista que observa la vinya, que interpreta i imagina el vi que pot sortir d'aquesta parcel·la.